Nous subjectes en la creació catalana contemporània

Equip investigador: Margalida Pons (IP), Xavier Barceló, Enric Bou, Eva Bru, Dominic Keown, Joan Mas, Elisenda Marcer, Mercè Picornell, Pere Rosselló, Montserrat Roser

Propòsit:

El propòsit d’aquest projecte és estudiar l’emergència de nous subjectes en la creació catalana (literària i plàstico-textual) contemporània, amb especial atenció a les pràctiques experimentals. La qüestió complexa del subjecte ha aparegut repetidament en les investigacions del nostre equip: per exemple, en el marc de l’estudi del textualisme (projecte HUM2006-06108FILO) exploràrem el concepte de mort de l’autor; en l’anàlisi de la poesia dels anys setanta ençà (projectes MCI FFI2009-07086 i FFI2012-34722) vam abordar l’especificitat de l’enunciació en pràctiques performatives com accions i recitals poètics. La noció de subjecte —que, partint del ‘cogito’ cartesià, s’afiança en la Il·lustració, es clivella amb Freud i es converteix en lingüística en Lacan— remet a d’altres d’índole diversa (subjectivació, identitat, posthumanitat) que ens interessa abordar de manera conjunta. Les últimes dècades han assistit a una rehabilitació del subjecte en diferents aspectes que s’entrellacen: el denominat “retorn de l’autor” (S. Burke, A. Compagnon); la visibilització de subjectivitats que tenien vedat el discurs i que són objecte d’anàlisi per part de les teories de la subalternitat, dels estudis de gènere, dels estudis de la discapacitat i de pensadors com Rancière; la indagació sobre els límits de l’humà que han plantejat diversos camps disciplinaris (teories del posthumà, Animal Studies). Des d’aquest punt de vista ens interessa estudiar, entre altres, qüestions com les següents: l’evolució del concepte d’autoria (i.e. els autoretrats videopoètics d’Ester Xargay), el subjecte social i polític sorgit de la poesia de moviments socials com el 15M; les relacions subjecte/objecte i humanitat /no humanitat (i.e. la poètica objectual de Francesc Torres, l’animalitat en les poètiques de Miquel de Palol o Fina Miralles, la poesia científica d’Àngel Terron); el subjecte diasporic en la ficció que s’ocupa de moviments migratoris; l’aplicació de les teories de l’afecte a l’estudi dels creadors contemporanis ( i.e. l’autopunició o el vincle entre franquisme, censura i repressió emocional en autors com Blai Bonet).

Activitats vinculades al projecte:

Publicacions vinculades al projecte:

Finançament: