(2020-2023). La poesia catalana contemporània des de la perspectiva dels estudis afectius: teories, implicacions de gènere i aplicacions a pràctiques textuals i performatives
(IP: Margalida Pons Jaume)
(Ministerio de Ciencia e Innovación PID2019-105083GB-I00 / AEI / 10.13039/501100011033)
Aquest projecte pretén examinar la poesia catalana del segle XXI des del marc conceptual dels estudis afectius. El concepte de poesia s’entendrà en la seva accepció més àmplia i, tot i que la recerca se centrarà en les formes escrites, s’obrirà també a pràctiques liminars molt receptives a l’expressió d’allò afectiu, com la performance. La relació de la literatura amb les emocions és inqüestionable, tant pel que fa a la representació textual dels sentiments com pel que fa a la manera com els textos afecten l’autor o el lector. Després d’un llarg període d’oblit, les darreres dècades han assistit a una rehabilitació dels afectes i les emocions, als quals s’ha reconegut valor ontològic no només en els estudis literaris i culturals, sinó també en la filosofia, la lingüística, la sociologia o la psicologia. Existeixen (Hogan 2016) dues grans orientacions en l’estudi dels afectes: la denominada teoria afectiva (affect theory), que utilitza eines de la psicoanàlisi postestructuralista, la lingüística i la sociologia per dur a terme anàlisis de tall predominantment polític, i la ciència afectiva (affective science), que es fonamenta en aspectes cognitius i vincula les emocions amb aspectes biològics, perceptius i associatius.
Basant-se sobretot en la primera d’aquestes tendències, però sense excloure la segona, el projecte pretén combinar tres dimensions: la teòrica, que intenta discernir quins aspectes concrets dels estudis sobre l’afectivitat són útils per a la interpretació de la poesia; l’aplicada, que aspira a proposar (re)lectures de creacions específiques i a explorar les possibilitats d’incidència social (especialment en l’àmbit educatiu) de l’aproximació afectiva; i, transversalment, la de gènere, que es proposa examinar l’adscripció social de determinades emocions a rols masculins o femenins i, paral·lelament, la capacitat transformadora dels afectes davant el caràcter jeràrquic i potencialment discriminatori d’aquesta adscripció.
El punt de vista afectiu amb prou feines s’ha aplicat a la interpretació de les pràctiques culturals catalanes contemporànies, la qual cosa justifica la pertinència de la nostra proposta, que vol oferir un contrapunt enriquidor al model historicista tradicional. L’aproximació afectiva fomenta la visibilització de contactes interdisciplinaris i interartístics, és útil per comprendre la dimensió transformadora de la poesia i ofereix possibilitats atractives per a la captació de nous lectors.